Toni M. Vanrell va escriure un dels capítols més brillants a la història del Club Ciclista Lloret després de penjar-se la medalla de finisher a la mítica Ultra Trail del Mont Blanc. L’atleta llorità va consagrar-se definitivament al món del trail running després completar els 170 kilòmetres recorregut i 10.000 metres de desnivell en un més que meritori registre de 40 hores, 24 minuts i 12 segons, a la posició 613 absoluta i 271 de la seva categoria.
El llorità va fer realitat un somni que perseguia des dels seus inicis a les curses de muntanya i que l’havia portat a disputar la Volta Cerdanya d’Ultrafons, Els Bastions, la Ultra Trail Serra de Tramunta… amb l’objectiu d’aconseguir els punts necessaris per presentar la seva candidatura. El sorteig va somriure finalment a Vanrell enguany i el passat divendres 26 d’agost a les 18:00 de l’horabaixa va prendre la sortida a la cursa de muntanya d’ultra distància més prestigiosa i exclusiva del planeta.
Com és habitual, el trail runner del Club Ciclista Lloret va apostar per una estratègia conservadora conscient del nivell d’exigència de la cursa. L’encertada lectura de Vanrell va una de les clau de l’èxit. A l’extrema duresa de la Ultra Trail del Mont Blanc va afegir-se una inesperada ona de calor amb altíssimes temperatures i una intensa tempesta durant la segona nit. El resultat, més 1.000 retirats.
El llorità va creuar el segon punt de cronometratge de Saint Gervais (PK 20) en una discreta posició. El punt de menor altitud de la cursa, a només 815 metres, donava l’inici a l’ascensió més exigent fins al 2.500 metres del Refugi de Croix Bonhomme (PK 45). Vanrell va iniciar l’espectacular remuntada i en només 25 kilòmetres va avançar a més de 200 participants. L’excel·lent preparació sota la coordinació d’AXES Training va permetre a l’atleta llorità continuar una sensacional progressió durant les primeres 18 hores. Al punt de cronometratge de Courmayeur (PK 80), malgrat que Vanrell havia superat prop de 500 participants, el seu estat anímic havia decaigut a causa de la fàtiga acumulada durant la primera meitat de la cursa. La situació era incerta. El treball de l’equip de suport del Club Ciclista Lloret desplaçat a Chamonix encapçalat per Neus de l’Arboçar i Toni Mateu va ser essencial en la seva recuperació. Vanrell va afrontar així la plujosa segona nit plenament confiat en les seves possibilitats d’acabar la prova.
A Champex-Lac (PK 125), els moments d’incertesa anteriors havien donat pas a l’optimisme però l’inici d’unes molèsties a la tíbia de la cama dreta l’obligaren definitivament a baixar el ritme de carrera. Superat el punt de control de Trient (PK 142), només 30 kilòmetres i dues ascensions separaven a Vanrell de la proesa de finalitzar la considerada bressol de les curses de muntanya.
Els primers raigs de sol varen sorprendre a Toni M. Vanrell a La Tete aux vents, últim punt de cronometratge. A l’horitzó els últims 10 kilòmetres de l’odissea en un tram de descens sense gaire dificultats. Chamonix va rebre de nou a Vanrell minuts abans de les 10:30 del matí del diumenge 28 d’agost. La quimera de pertànyer a l’exclusiu club dels finishers de la Ultra Trail del Mont Blanc era una realitat.