Edgar Beltran és un dels nous adeptes del trail running de Lloret de Vistalegre. Va iniciar-se fa unes temporades i després de dues campanyes al Club Ciclista Lloret ha aconseguit un meritori palmarès que inclou les principals curses de llarga i ultra distància del calendari balear. Parlam amb ell després de finalitzar la Tramuntana Travessa.
Com ha estat la preparació per la Travessa? Quines carreres has fet abans?
La preparació per sa Travessa no va ser ni molt menys la millor ni la més adequada. Les inscripcions van sortir una mica tard per a poder preparar a consciencia una carrera d’aquest tipus. Vaig intentar fer cada dia una mica, ser constant amb l’entrenament encara que fos una hora al dia. Va ser de gran ajuda fer-ho amb un company.
Abans de fer aquest cursa; La Tramuntana Travessa, vaig fer la Mallorca 5000 (any 2015) cal destacar que abans no era competició, sinó entrenament. El mateix any vaig intentar fer la Ultra Trail Serra De Tramuntana, però vaig abandonar a Cúber. Aquest any 2016 he fet la Mallorca 5000 i he sortir per primera vegada a córrer fora de Mallorca a fer sa cursa de El Cainejo .
Com afrontaves la carrera?
Era conscient del poc entrenament com per plantejar-me una marca o pensar en acabar a una hora determinada., Sabia que es podia for molt llarg i només pensava en acabar. El meu objectiu va ser anar a poc a poc i evidentment, arribar a meta.
Què t’ha semblat el nou recorregut?
El recorregut es un recorregut molt tècnic, amb pujades i baixades amb molta pedra on has d’anar alerta a tombar el peu. És un bon recorregut per realitzar una cursa on hi ha bones zones per córrer.
Quin va ser el moment més complicat durant la carrera?
El moment més dur va ser durant la nit. Era la por que tenia, no aguantar o no trobar-me bé. A Esporles vaig pensar en abandonar, ja estava cansat i em feia mal l’esquena. Vaig dedicar una estona a reposar i a visualitzar el meu objectiu per poder continuar i no rendir-me.
Quina va ser el Puig més difícil?
El cim més complicat va ser el Coll d’es Prat, les cames ja han patit molt, però saps que és un darrer esforç que has de fer. És va fer llarg aquest tros. Altra vegada vaig haver de fer una feina més mental que física i pujar amb actitud per tal d’acabar.
Vares arribar a pensar que no ho aconseguiries?
A Esporles, quan vaig arribar a l’avituallament vaig pensar en abandonar, ho tenia clar!…però allà em vaig trobar amb part de la meva família que, juntament amb en Román, amb qui feia la carrera, m’esperaven per motivar-me i fer-me seguir. Ho van aconseguir i vaig continuar la carrera amb en Román. Ja no em vaig separar d’ell per tal d’arribar plegats. Els hi estic molt agraït.
Què vares sentir al creuar la meta?
Quan arribes a meta veus que has aconseguit complir un objectiu marcat, que ja no és un somni. Estàs molt content, feliç, emocionat, veus que hi ha gent a meta que t’espera, amics, familiars, és molt emocionant! Et quedes amb la Tramuntana Travessa o la Ultra Trail Serra de Tramuntana?
Seria molt difícil triar entre una de les dues, la Ultra Trail Serra de Tramuntana era una cursa molt guapa on vaig estar de voluntari molts d’anys fins que vaig decidir començar a córrer, és una carrera que em trasllada a moments viscuts boníssims, però ara, contestant a la teva pregunta diria que la Tramuntana Travessa. Tal vegada, m’he decantant per aquesta darrera pel fet que és la primera cursa de llarga distància que acab.
Quins són els teus reptes per 2017?
Aquest 2017 estic apuntat a la UTPE, una cursa als Picos de Europa i estic pendent de que es faci el sorteig per fer la TDS al Mont Blanc. Dos grans reptes per a mi que vull preparar-me a consciencia.