Josep Nicolau i el Mundial de Ciclisme en ruta de 1933 a França

La vida i èxits del ciclista llorità Josep Nicolau van més enllà del ciclisme i de l’esport. La seva història és també la d’un autèntic aventurer de l’època. En un temps convuls en el qual viatjar lluny de l’illa de la calma era pràcticament una odissea, Nicolau va buscar nous reptes convertint-se en un dels primers emigrants del ciclisme balear. El seu palmarès ho demostra adornat per la participació a la Volta a Llevant, el podi al Campionat d’Espanya en ruta a Madrid i una excepcional victòria d’etapa a la prestigiosa Volta a Catalunya.

Però ni Llevant, ni Madrid, ni Catalunya varen marcar la seva trajectòria com el Campionat del Món de Ciclisme en ruta que es va disputar el 14 d’agost de 1933 a Montlhéry, França. Acompanyat per Mariano Cañardo i Antonio Escuriet, llavors les selecciones nacionals només tenien tres representats, Es Canó de Llorito va entrar a la història del ciclisme illenc com el primer balear en competir en un Mundial en ruta, fita només repetida pel ciclista de Deià Vicenç Reynés al passat 2011 a Copenhague. Nicolau va ser sel·leccionat per la Unión Velocipédica Española, embrió de l’actual Real Federación Española de Ciclismo, a petició de la Penya Nicolau i avalat pels triomfs aconseguits a les últimes temporades.

En una Europa latent en el període d’entreguerres, la cita es presentava com un duel entre França i Italià. Especialment poderosa era la delegació transalpina capitanejada per una llegenda, Alfredo Binda. Per davant els esperàven 250 quilòmetres en un circuit de 33 amb una única dificultat, la cota de Lapize de rampes de fins el dotze per cent. L’expectació era màxima, més de 100.000 aficionats omplien el circuit. Només donar-se la sortida, el francès Speicher va llançar un atac suicida que a diferència del que ens diu el sentit comú, aquesta ocasió sí va obtenir el destijat premi del títol de Campió del Món.

El recent vencedor del Tour de França va deixar sense resposta a la resta de rivals, inclòs al combinat italià. El millor dels espanyols va ser Cañardo, sèptim. Nicolau va lluitar en tot moment per mantenir-se al capdavant del pilot principal però finalment va haver d’abandonar exhaust, qui sap si pensant en una nova oportunitat en el futur. Malauradament, aquesta merescuda segona oportunitat va esvair-se al velòdrom del Tirador a Palma a la següent tardor de 1934, quan Nicolau va patir una greu caiguda al Campionat d’Espanya de Pista i va morir hores després a la matinada del 19 de novembre.