Carta oberta de Montserrat Mateu

Corria l’any 2000 i em va arribar l’oportunitat d’agafar les rendes d’un club on ja feia uns anys que hi competia i que des de la meva joventut ja hi formava part, sempre seguint l’estela familiar que de ben jovenet m’iniciaren en el món de la bicicleta.

Eren temps confusos on no hi acabava d’haver un cap visible en l’estructura del club. Veníem d’anys de molta activitat competitiva deixant de banda altres aspectes fonamentals per a la continuïtat d’un club històric com el nostre. Aquesta incertesa va afavorir que arribàs a la junta com a president aquest mateix any, i fins a dia d’avui, 20 anys de camí. Dues dècades, la meitat de la meva vida, que és diu ben aviat, on hem viscut molts de moments bons i alguns de dolents, que formen part de la meva experiència vital.

Vint anys donen de si per moltes coses, me venen molts de records, com els primers esdeveniments que varem organitzar, proves de BTT a nivell local amb un fantàstic eslògan com el de Lleva’t el rovell i vine a gaudir de la natura, on començarem a cimentar la base del que ha acabat essent un dels fenòmens més atractius pels ciclistes illencs com les proves de Resistència. A mesura que passaven els anys, varem començar a innovar, essent pioners en moltes coses, així com ens va reconèixer, un gran president de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears en Xavier Bonnín, en pau descans, que a través d’una llarga conversa em va reconèixer, que allò que volien es que hi hagués clubs com el nostre que innovassin i que apostassin per formats nous i diferents per atreure a la gent cap a n’aquest esport, era una persona amb altura de mires, no així puc dir dels que ara hi ha.

Així podria continuar durant moltes pàgines, ja que al llarg d’aquest temps hem organitzat més de 40 esdeveniments, relacionats amb el ciclisme, més de 6000 mil persones, entre esportistes, familiars i acompanyants, han passat per la nostra localitat hi han tengut la sort de descobrir espais tan emblemàtics com Sa Comuna, camins i racons de la nostra localitat. Amb especial record la temporada del 2012, una època de forta crisis econòmica, on quasi van desaparèixer les proves esportives per manca de suport econòmic dels patrocinadors i de les institucions, degut a n’això vam decidir apostar per un nou model de gestió de les proves, amb mesures com l’aplicació d’una taxa als participants per a la subsistència d’aquestes. Malgrat al principi rebre crítiques per part de la FCIB, al final es va imposar la lògica i el sentit comú, i fins avui en dia que perdura. La temporada 2014 destaca, entre d’altres, per una xerrada a la qual ens varen convidar com a ponents el CIM, amb el títol Renovar-se o morir, on fórem un dels exemples a seguir de com reinventar-se i superar moments difícils. Aquest any record amb tristesa la desaparició de Clubs mítics en moltes disciplines diferents. Per tal de combatre aquesta difícil situació la nostra resposta, va ser crear noves seccions, com la de Triatló, després va venir la de Muntanya… i d’aquesta manera també donar resposta a una gran part dels nostres esportistes multidisciplinars i també per atreure nous socis.

Respecte a la cultura, hem realitzat una tasca encomiable amb la recuperació de la figura de l’esportista d’elit més important de la localitat, en Josep Nicolau, tant pel que fa a la recopilació documental, d’arxiu fotogràfic, material… Puc dir ben orgullós que avui en diu no hi ha cap llorità que no conegui aquest personatge i la dimensió que va assolir dins la història illenca.

Això només son algunes pinzellades de dues dècades de gestió, però de ben segur tot això no hagués estat possible sense l’ajut inestimable d’una gran junta directiva, de la família, dels socis, de persones importants del club que ja no hi són, de les institucions locals i autonòmiques, dels cossos de voluntaris, patrocinadors, i sobretot de la gent que sempre i és, per donar un cop de mà.

Per acabar m’agradaria citar unes paraules amb les quals vaig clausurar l’Assemblea de final de temporada, cap a l’any 2000: teniu un cosa present no hi ha cap persona, per damunt el Club. El Club sempre perdurarà… sens dubtes paraules molt adients i plenes de raó.

Molta sort a la nova junta directiva i que pugui aconseguir durant molts d’anys tants d’èxits com els que hem tengut fins ara.

Salut i quilòmetres!

També et pot interessar...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *